En resum, el plantejament per part dels capitalistes i els partits polítics que defensen els seus interessos és clara i diàfana. Donat que només existeix una manera de crear riquesa, i aquesta és mitjançant el treball; als capitalistes els cal apropiar-se de la riquesa generada per nosaltres, la classe treballadora.
Fins ara han existit tres formes d'aconseguir apropiar-se de la riquesa:
- Treure-la pagant pel treball menys del que val el que es produeix, aconseguint-ne una plusvàlua. També es pot aconseguir fent treballar més hores pel mateix sou.
- Apropiar-se també, mitjançant el consum, d'aquella part que havien pagat com a sou. Així, els i les treballadores paguem més pel produte que allò que val en realitat.
- Oferint facilitats per l'endeutament els treballadors i les institucions. D'aquesta forma extreuen la riquesa d'avantmà, però s'arrisquen a allargar més el braç que la màniga i queels i les treballadores vegen impossible assumir els deutes
El darrer cicle de creixement econòmic que ara es tanca ha basat l'acumulació de capital en la construcció (destrucció de recursos naturals) i l'endeutament. Però, ara tot això se n'ha anat en orris.
L'aposta per part dels qui defensen la continuació del sistema capitalista se centrarà en aconseguir garanties per part dels governs per poder augmentar les condicions d'explotació dels i les treballadores i la injecció de diners públics en el sistema financer de diferents maneres (ajudes als bancs i ajudes per reduir la morositat). Els estats espanyol i francès (tot i les suposades diferències ideològiques entre ells) han coincidit anunciant diverses mesures en aquesta direcció.L'Esquerra Independentista dels Països Catalans, però, no pretén la reforma del sistema d'explotació capitalista sinó la seua desaparició. El nostre projecte polític passa per la construcció d'un poder popular oposat a aquesta estructura d'opressió que organitza la vida de les treballadores amb criteris de benefici econòmic. Cal que el nostre projecte es recolze en l'organització de base: al treball, a les aules, als barris. Només d'aquesta manera es pot garantir una distribució de la riquesa segons criteris de benefici social.
No serà fàcil. Tal i com vam lluitar en un passat contra les ETT, la guerra imperialista, la constitució europea, l'especulació urbanística i la màfia financera al seu darrere; ara cal que ens unim per defensar els nostres drets com a classe treballadora fent front als acomiadaments (Faus, Dulcesol, Mármol Compaq) i a la jornada laboral de 65 hores. I ho hem de fer des de l'autoorganització de la classe treballadora i la solidaritat de totes.
D'aquests plantejaments polítics i de la lluita per fer-los efectius en resultarà l'escenari que se'ns obrirà el demà. Prompte veurem si caminem cap un model hereu de l'actual on s'agreugen les condicions d'explotació, o un altre que considere el caràcter social del treball i la presa del poder per part del poble.
Serà el darrer "o ara o mai"?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada